PASSEJANT PER LA TERRA ALTA

Arribant la primavera
Foto d'en Gerard Puigmal



Foto feta per en Gerard a Vall de Roures (Valderobles) durant les festes de Nadal en una sortida que vam fer a les terres tarragonines, en ple hivern i amb neu a bona part de Catalunya.

Us recomano una estada al poble d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on hi ha uns hostals molt acollidors i des d'on es poden fer diverses visites:

Els Ports de Tortosa-Beseit, els pobles de Beseit, Arnes, amb els seus carrers estrets, Vall-de-Roures amb el seu nucli històric, el Matarranya, arribar-se a Morella, els camps d'ametllers i oliveres,...

Per més informació:
http://www.ebreguia.com/patrimoni/parcsnaturals.htm


M'agrada anar a visitar els pobles antics i buscar el seu safareig públic i pensar en les dones que llavors ho tenien tan dur per rentar la roba en aquests safarejos amb l'aigua tan freda i el pes de la roba. Com el safareig de Beseit i el de Vall-de- Roures, a la comarca del Matarranya, allà en diuen llavadors.

Safareig públic de Beseit
Foto d'en Gerard Puigmal

Des de la mateixa Horta de Sant Joan es pot agafar la Via Verda,
aquesta ruta transcorre per un tram de ferrocarril fora de servei que unia les poblacions de La Puebla de Hijar i Tortosa, creuant la serra de Pàndols fins arribar a l’Ebre. El tram recuperat que passa per la comarca és de 23,6 Km, parteix des del pont del riu Algars i travessa els termes d’Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Compte i el Pinell de Brai.

Per escoltar:



Si podeu, aneu a escoltar els Antònia Font en directe amb The New Royal Cuatro Quesos Philharmonic Orchestra. , en surts ple d'energia positiva.

Aquests dies de Nadal, cada any fan a l'Auditori de Girona un concert de Gospel, us recomano anar-hi si us agrada el Gospel.

Aquest any van cantar el London Community Gospel Choir i l'any passat el Soweto Choir, tots dos van estar molt bé tot i ser d'estils ben diferents.

Si us agrada el gospel, és interessant conèixer la seva història, podeu llegir-la a:


http://www.enricmieza.com/files/Historia_del_gospel.pdf


Una pel·lícula que també us recomano és Little Senegal: parla de l'Alou, que treballa com a guia en el museu dels esclaus de Gorée, al Senegal i va als Estats Units a la recerca de descendents dels seus avantpassats, deportats com a esclaus segles enrera.

Per escoltar aquests dies de Nadal:

Silent Night

"...empezaré a llorar y tengo miedo de que nos ahoguemos los dos... (diu ella)

...aprenderé a nadar..." (contesta ell)

Són només unes de les moltes paraules de la pel·lícula "La vida secreta de las palabras".

Avui el dibuix de la meva filla Laura d'en Tim Robbins i la Sarah Polley a la pel·lícula "La vida secreta de las palabras" m'ha inspirat a parlar-ne.

Si no l'heu vist us la recomano, no calen més paraules sinó veure la pel·lícula, només una poeta i artista com la Isabel Coixet podia expressar els sentiments que s'intueixen en la pel·lícula, tant amb el llenguatge verbal com el visual, d'una manera tan magnífica parlant de tant d'horror.

Podeu escoltar la cançó de la BSO de la pel·lícula de l'Antony and The Johnsons: Hope there's someone, live:



Aquí teniu la lletra:

Hope there’s someone Espero que haya alguien
Who’ll take care of me que cuidará de mí.
When I die, will I go? Cuando muera, ¿me iré?
Hope there’s someone Espero que haya alguien
Who’ll set my heart free que liberará mi corazón.
Nice to hold Agradable para abrazar
when I’m tired cuando estoy cansado.

There’s a ghost on the horizont Hay un fantasma en el horizonte
When I go to bed Cuando me voy a la cama.
How can I fall asleep at night? ¿Cómo puedo quedarme dormido por la noche?
How will I rest my head? ¿Cómo descansaré mi cabeza?

Oh I’m scared of the middle place Oh, tengo miedo del lugar en el medio
Between light and nowhere entre la luz y ninguna parte.
I don’t want to be the one No quiero ser el que esté
Left in there, left in there Abandonado allí, abandonado allí

There’s a man on the horizon Hay un hombre en el horizonte
Wish that I’d go to bed que desea que me fuera a la cama
If I fall to his feet tonight Si caigo a sus pies esta noche,
Will allow rest my head? ¿podré descansar la cabeza?

So here’s hoping I will not drown Así que aquí hay esperanza de que no me ahoguaré
Or paralyze in light o me paralizaré en la luz
And godsend y el don del cielo
I don’t want to go No quiero ir
To the seal’s watershed al momento decisivo del sello.

Hope there’s someone Espero que haya alguien

Who’ll take care of me que cuidará de mí.

When I die, will I go? Cuando muera, ¿me iré?

Hope there’s someone Espero que haya alguien

Who’ll set my heart free que liberará mi corazón.

Nice to hold Agradable para abrazar

when I’m tired cuando estoy cansado.

LETRA, MÚSICA E INTERPRETACIÓN: Antony and the Johnsons
TRADUCCIÓN: Madjavi

LA SONRISA ETRUSCA de José Luís Sampedro

"-...Es que a los niños no hay que cogerles en brazos. Se acostumbran, ¿sabe? Lo dice el libro. - ¿Y a qué han de acostumbrarse? ¿A que nadie los toque?......¡Hasta a los cabritillos, que van solos a la teta apenas nacen, les lame la madre todo el dia, y son animales! ...El niño siempre anda buscando. Entonces, si no se siente buscado, por fuerza pensará que el mundo falla y le rechaza. Por eso el viejo le abraza tiernamente, le besa,..."Y luego acaricié como me acariciaban y ¿tuve buenas maestras! También tú acabarás acariciando, de eso me encargo yo"

"...Incluso la lleva hasta el baño cuando ella lo necesita...
-Hasta eso, Bruno...¡Qué hombre eres!
"¿Cómo? ¿Eso es ser hombre?", se dice el viejo, ...
¿Por qué no lo habré hecho más, ésto de cuidar así?...Y ¿cómo iba a saberlo yo, si nadie me enseñó, si me crié a puñetazos contra todo?..."

Són paraules del llibre La Sonrisa etrusca de José Luís Sampedro.

Un llibre que us recomano especialment per la seva tendresa: sobretot per la relació de l'avi amb el nét, per la reivindicació que fa l'avi de la necessitat natural del nen de sentir-se tocat i estimat per anar agafant seguretat en ell mateix.

En arribar a la ciutat l'avi estableix relacions molt curioses: el noi jove que està podant arbres sense tenir-ne ni idea; la seva participació en un estudi sobre folklore popular; la Rusca: la seva malaltia a qui posa nom per poder enfrontar-s'hi; la relació amb una dona de la seva edat, al costat de la qual descobreix una altra forma de masculinitat que la que sempre havia viscut.

Us recomano la següent cançó de la Rosa Zaragoza, ja que és important el contacte, el llenguatge
i recuperar les cançons en la criança dels nadons:

LA NOCHE DEL CAZADOR, de Charles Laughton

Hola,

Per fi puc tornar a escriure, ja tinc alguna estona després de resituar-me en el món laboral, acabades ja unes vacances molt ben aprofitades.

Avui us vull recomanar una pel·lícula: "La noche del cazador", l´única que va dirigir l'actor Charles Laughton. En el seu moment no va tenir una bona acceptació, però amb el temps se li ha reconegut el seu lloc com una de les millors pel·lícules de la història del cinema.

Tota l'atmosfera creada en la història és molt especial, explicant molt bé la depressió americana i la persecució d'uns nens per part del personatge malvat magníficament interpretat per Robert Mitchum.

Hi acompanya una música i una fotografia molt adients.

Tot seguit podeu veure'n una escena molt emblemàtica:

VIATGE A ÀUSTRIA

Uns amics m'han demanat informació sobre el viatge a Àustria que vam fer ja fa quatre anys, revisant fotos m'ha vingut de gust recordar-lo al blog.

Aquí veiem una foto nostra del poble de Vent al Tirol, preciós, com tota la Vall de Ventertal i la Vall d'Ötzal.

Fa de mal descriure un viatge, tots els que hem fet m'han agradat, per tot arreu hi veus coses noves, paisatges, edificis, monuments, la gent, l'art. Cada viatge té una essència i un aroma, no es pot definir, un altre dia parlarem d'Escòcia, de les sortides per Catalunya,....

Cap viatge desmereix els altres. El viatge d'Àustria del que us parlo avui va ser també molt especial: Innsbruck, el Tirol,Salzburg amb l'òpera a la plaça al vespre, ells llacs, Viena... ,el civisme de la gent, el trànsit tranquil i respectat dels ciclistes, la netedat,...

I per acabar, la visita a la Galeria Belvedere de Viena per admirar les obres de Gustav Klimt, tot i descobrint altres obres que ens van agradar molt com: La Jove llegint de Franz Eybl, 1850.

També val la pena, si us agrada en Gustav Klimt, anar a la Secessionsgebäude per veure una altra obra seva: el Fris de Beethoven, que va ser creat per la XIV Exposició de la Secession vienesa de 1902, aquí en veiem una part:


Les Arts, El cor d'Àngels del Paradís i
Aquest petó a tot el món


I per escoltar: "La Novena simfonia" de Beethoven, que es va interpretar en la inauguració de l'anomenada Exposició, dirigida en aquella ocasió per Gustav Mahler.

CLUB DE LECTURA

Interior amb noia llegint, 1908
Peter Ilsted

El dilluns vam celebrar l'última trobada del Club de Lectura d'aquesta temporada, a la Biblioteca Just M. Casero del Pont Major.
Vam comentar el llibre: Com unes vacances, de l'Imma Monsó. És un llibre que la primera vegada em va agradar molt, el vaig trobar molt original i ben escrit i m'ha agradat tornar-lo a llegir.
Us recomano també: Un home de paraula, de la mateixa autora, parla del procés de dol per la persona estimada, un altre dia en parlarem.

Aquesta temporada hem llegit:

El Lector, Bernhard Schlink

L’Adéu de Stella, Linn Ullmann

Besar el Vellut, Sarah Waters (Tipping the Velvet)

El dia de l’ós, Joan Lluís-Lluís.

Mentira, Enrique de Hériz

Pedra de tartera, Maria Barbal

El vescompte migpartit, Italo Calvino

L’Estiu de l’anglès, Carme Riera

Afirma Pereira, Antonio Tabucchi

La Guerra dels cornuts, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat

Com unes vacances, Imma Monsó

Com és normal, hi ha hagut opinions diverses dels diferents llibres, ja que sortosament, la temàtica i l'estil dels llibres ha estat variada. La gran riquesa del Club és que parlant entre totes (actualment totes som dones) i les aportacions d'en Sergi (el conductor de les trobades), que ens documenta molt bé, tan literàriament com en l'entorn social i històric de cada un, acabem treient un bon suc a tots els llibres.

Un record per en David, el conductor de les primeres dues temporades, amb ell vam llegir:

Intimitat, Hanif Kureishi

Mirall Trencat, Mercè Rodoreda

El amor en los tiempos del cólera, Gabriel Garcia Márquez

Somnis de l’harem, Fátima Mernissi

La Peste, Albert Camus

Madame Bovary, Gustave Flaubert

No em deixis mai, Kazuo Ishiguro

El Palau de la Lluna, Paul Auster

L’home que mirava passar els trens, Simenon

La sonrisa etrusca, José Luís Sampedro

El Libro de los abrazos, Eduardo Galeano

El camí de sirga, Jesús Moncada

La Mujer Habitada, Gioconda Belli.

Mort accidental d’un anarquista, Dario Fo.

La Història de l’amor. Nicole Krauss.

La verdad sobre el caso Savolta. Eduardo Mendoza

Seny i Sentiment, Jane Austen

Una conxorxa d’enzes, John Kennedy Toole.

ENS TROBEM LA TEMPORADA VINENT A LA BIBLIOTECA DEL PONT !!!


I per escoltar: la canço Lady come Down basada en el poema Serenade d'Oscar Wilde,

de la pel·lícula:

La importància de dir-se Ernest, basada en l'obra homònima d'Oscar Wilde.