Una pel·lícula que també us recomano és Little Senegal: parla de l'Alou, que treballa com a guia en el museu dels esclaus de Gorée, al Senegal i va als Estats Units a la recerca de descendents dels seus avantpassats, deportats com a esclaus segles enrera.
Per escoltar aquests dies de Nadal:
Silent Night
dimarts, 25 de novembre del 2008
"...empezaré a llorar y tengo miedo de que nos ahoguemos los dos... (diu ella)
...aprenderé a nadar..." (contesta ell)
Són només unes de les moltes paraules de la pel·lícula "La vida secreta de las palabras".
Avui el dibuix de la meva filla Laura d'en Tim Robbins i la Sarah Polley a la pel·lícula "La vida secreta de las palabras" m'ha inspirat a parlar-ne.
Si no l'heu vist us la recomano, no calen més paraules sinó veure la pel·lícula, només una poeta i artista com la Isabel Coixet podia expressar els sentiments que s'intueixen en la pel·lícula, tant amb el llenguatge verbal com el visual, d'una manera tan magnífica parlant de tant d'horror.
Podeu escoltar la cançó de la BSO de la pel·lícula de l'Antony and The Johnsons: Hope there's someone, live:
Aquí teniu la lletra:
Hope there’s someone Espero que haya alguien Who’ll take care of meque cuidará de mí. When I die, will I go? Cuando muera, ¿me iré? Hope there’s someone Espero que haya alguien Who’ll set my heart free que liberará mi corazón. Nice to hold Agradable para abrazar when I’m tired cuando estoy cansado.
There’s a ghost on the horizont Hay un fantasma en el horizonte When I go to bed Cuando me voy a la cama. How can I fall asleep at night? ¿Cómo puedo quedarme dormido por la noche? How will I rest my head? ¿Cómo descansaré mi cabeza?
Oh I’m scared of the middle place Oh, tengo miedo del lugar en el medio Between light and nowhereentre la luz y ninguna parte. I don’t want to be the one No quiero ser el que esté Left in there, left in there Abandonado allí, abandonado allí
There’s a man on the horizon Hay un hombre en el horizonte Wish that I’d go to bed que desea que me fuera a la cama If I fall to his feet tonight Si caigo a sus pies esta noche, Will allow rest my head? ¿podré descansar la cabeza?
So here’s hoping I will not drown Así que aquí hay esperanza de que no me ahoguaré Or paralyze in light o me paralizaré en la luz And godsend y el don del cielo I don’t want to go No quiero ir To the seal’s watershed al momento decisivo del sello.
Hope there’s someone Espero que haya alguien
Who’ll take care of me que cuidará de mí.
When I die, will I go? Cuando muera, ¿me iré?
Hope there’s someone Espero que haya alguien
Who’ll set my heart free que liberará mi corazón.
Nice to hold Agradable para abrazar
when I’m tired cuando estoy cansado.
LETRA, MÚSICA E INTERPRETACIÓN: Antony and the Johnsons TRADUCCIÓN: Madjavi
"-...Es que a los niños no hay que cogerles en brazos. Se acostumbran, ¿sabe? Lo dice el libro.- ¿Y a qué han de acostumbrarse? ¿A que nadie los toque?......¡Hasta a los cabritillos, que van solos a la teta apenas nacen, les lame la madre todo el dia, y son animales!...El niño siempre anda buscando. Entonces, si no se siente buscado, por fuerza pensará que el mundo falla y le rechaza. Por eso el viejo le abraza tiernamente, le besa,..."Y luego acaricié como me acariciaban y ¿tuve buenas maestras! También tú acabarás acariciando, de eso me encargo yo"
"...Incluso la lleva hasta el baño cuando ella lo necesita... -Hasta eso, Bruno...¡Qué hombre eres! "¿Cómo? ¿Eso es ser hombre?", se dice el viejo, ... ¿Por qué no lo habré hecho más, ésto de cuidar así?...Y ¿cómo iba a saberlo yo, si nadie me enseñó, si me crié a puñetazos contra todo?..."
Són paraules del llibre La Sonrisa etrusca de José Luís Sampedro.
Un llibre que us recomano especialmentper la seva tendresa: sobretot per la relació de l'avi amb el nét, per la reivindicació que fa l'avi de la necessitat natural del nen de sentir-se tocat i estimat per anar agafant seguretat en ell mateix.
En arribar a la ciutat l'avi estableix relacions molt curioses: el noi jove que està podant arbres sense tenir-ne ni idea; la seva participació en un estudi sobre folklore popular; la Rusca: la seva malaltia a qui posa nom per poder enfrontar-s'hi; la relació amb una dona de la seva edat, al costat de la qual descobreix una altra forma de masculinitat que la que sempre havia viscut.
Us recomano la següent cançó de la Rosa Zaragoza, ja que és important el contacte, el llenguatge i recuperar les cançons en la criança dels nadons:
Per fi puc tornar a escriure, ja tinc alguna estona després de resituar-me en el món laboral, acabades ja unes vacances molt ben aprofitades.
Avui us vull recomanar una pel·lícula: "La noche del cazador", l´única que va dirigir l'actor Charles Laughton. En el seu moment no va tenir una bona acceptació, però amb el temps se li ha reconegut el seu lloc com una de les millors pel·lícules de la història del cinema.
Tota l'atmosfera creada en la història és molt especial, explicant molt bé la depressió americana i la persecució d'uns nens per part del personatge malvat magníficament interpretat per Robert Mitchum.
Hi acompanya una música i una fotografia molt adients.
Tot seguit podeu veure'n una escena molt emblemàtica:
Uns amics m'han demanat informació sobre el viatge a Àustria que vam fer ja fa quatre anys, revisant fotos m'ha vingut de gust recordar-lo al blog.
Aquí veiem una foto nostra del poble de Vent al Tirol, preciós, com tota la Vall de Ventertal i la Vall d'Ötzal.
Fa de mal descriure un viatge, tots els que hem fet m'han agradat, per tot arreu hi veus coses noves, paisatges, edificis, monuments, la gent, l'art. Cada viatge té una essència i un aroma, no es pot definir, un altre dia parlarem d'Escòcia, de les sortides per Catalunya,....
Cap viatge desmereix els altres. El viatge d'Àustria del que us parlo avui va ser també molt especial: Innsbruck, el Tirol,Salzburg amb l'òpera a la plaça al vespre, ells llacs, Viena... ,el civisme de la gent, el trànsit tranquil i respectat dels ciclistes, la netedat,...
I per acabar, la visita a la Galeria Belvedere de Viena per admirar les obres de Gustav Klimt, tot i descobrint altres obres que ens van agradar molt com: La Jove llegint de Franz Eybl, 1850.
També val la pena, si us agrada en Gustav Klimt, anar a la Secessionsgebäude per veure una altra obra seva: el Fris de Beethoven, que va ser creat per la XIV Exposició de la Secession vienesa de 1902, aquí en veiem una part:
Les Arts, El cor d'Àngels del Paradís i Aquest petó a tot el món
I per escoltar: "La Novena simfonia" de Beethoven, que es va interpretar en la inauguració de l'anomenada Exposició, dirigida en aquella ocasió per Gustav Mahler.
El dilluns vam celebrar l'última trobada del Club de Lectura d'aquesta temporada, a la Biblioteca Just M. Casero del Pont Major. Vam comentar el llibre: Com unes vacances, de l'Imma Monsó. És un llibre que la primera vegada em va agradar molt, el vaig trobar molt original i ben escrit i m'ha agradat tornar-lo a llegir. Us recomano també: Un home de paraula, de la mateixa autora, parla del procés de dol per la persona estimada, un altre dia en parlarem.
Aquesta temporada hem llegit:
El Lector, Bernhard Schlink
L’Adéu de Stella, Linn Ullmann
Besar el Vellut, Sarah Waters (Tipping the Velvet)
El dia de l’ós, Joan Lluís-Lluís.
Mentira, Enrique de Hériz
Pedra de tartera, Maria Barbal
El vescompte migpartit, Italo Calvino
L’Estiu de l’anglès, Carme Riera
Afirma Pereira, Antonio Tabucchi
La Guerra dels cornuts, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat
Com unes vacances, Imma Monsó
Com és normal, hi ha hagut opinions diverses dels diferents llibres, ja que sortosament, la temàtica i l'estil dels llibres ha estat variada. La gran riquesa del Club és que parlant entre totes (actualment totes som dones) i les aportacions d'en Sergi (el conductor de les trobades), que ens documenta molt bé, tan literàriament com en l'entorn social i històric de cada un, acabem treient un bon suc a tots els llibres.
Un record per en David, el conductor de les primeres dues temporades, amb ell vam llegir:
Intimitat, Hanif Kureishi
Mirall Trencat, Mercè Rodoreda
El amor en los tiempos del cólera, Gabriel Garcia Márquez
Somnis de l’harem, Fátima Mernissi
La Peste, Albert Camus
Madame Bovary, Gustave Flaubert
No em deixis mai, Kazuo Ishiguro
El Palau de la Lluna, Paul Auster
L’home que mirava passar els trens, Simenon
La sonrisa etrusca, José Luís Sampedro
El Libro de los abrazos, Eduardo Galeano
El camí de sirga, Jesús Moncada
La Mujer Habitada, Gioconda Belli.
Mort accidental d’un anarquista, Dario Fo.
La Història de l’amor. Nicole Krauss.
La verdad sobre el caso Savolta. Eduardo Mendoza
Seny i Sentiment, Jane Austen
Una conxorxa d’enzes, John Kennedy Toole.
ENS TROBEM LA TEMPORADA VINENT A LA BIBLIOTECA DEL PONT !!!
I per escoltar: la canço Lady come Down basada en el poema Serenade d'Oscar Wilde,
de la pel·lícula:
La importància de dir-se Ernest, basada en l'obra homònima d'Oscar Wilde.
"- Jane, he tornat -va dir a la sorruda llevadora-. Ara seré una bona aprenenta de llevadora. Conec el part i els infants, sé cantar i cuinar, plorar, riure i llegir. ...
- Jane Punxa! Sóc jo, Alyce, la vostra aprenenta. He tornat i si no em deixeu entrar trucaré una vegada i una altra. Puc fer tot el que em digueu i prendre el que em doneu, sé provar i arriscar, fallar i tornar-ho a provar sense rendir-me. No fugiré.
La porta es va obrir. L'Alyce va entrar. I el gat va entrar amb ella."
Fragment de la nota de l'autora:
"Ara, les llevadores ofereixen a les dones molt més que unes mans netes, pedres màgiques i gelea de caragol... ...A França. la llevadora és sage femme, dona sàvia; a Dinamarca, jordermoder, mare terra; entre els jueus que parlen jiddish, vartsfroy, dona que espera; a Hawai, pale keiki, protectora de l'infant..."
Fragments extrets del llibre:
L'APRENENTA DE LLEVADORA, de Karen Cushman. Editorial Edebé, Col. nòmades. 1998. Barcedona
Podem escoltar:
Martarius, assajant "la cançó de bressol" (de la Ma del Mar Bonet):
Avui us recomano una pel·lícula molt interessant. En aparença és senzilla, però a través d’un guió ben confeccionat, escrit per una de les principals guionistes de la prestigiosa sèrie de TV “A dos metros bajo tierra", veiem que es tracten temes com la soledat i la importància dels vincles afectius. És una pel·lícula d’un cinema independent que va agafant més relleu (recordem l'èxit de "Juno"), amb uns canvis en les històries, on passem d’un tipus de cinema americà on tot passa de pressa i les situacions se solucionen ràpid a un cinema on les històries s’agafen el seu temps i on es diuen moltes coses en uns guions en aparença senzills. Això ho veiem reflectit en l’acompanyament que fan la família i els amics en l’evolució del procés psicològic que viu el personatge. Crec que és important trobar històries com aquesta, on es es parla de la importància dels vincles i de l’empatia, donant temps per a que les coses se solucionin.
Estem molt contentes, s'ha acabat el Congrés i ha anat molt bé, amb molta partipació, hi han vingut llevadores (i algun llevador) de tota Espanya i també d'Andorra.
Tal com va dir el Sr. Salvador García en la Conferència de clausura: Com sobreviure amb motivació i compromís, les llevadores som VIP, i què vol dir això?, vol dir, segons ell:
V: de Valentia
I: d'Inteligència tècnica
P: de Presència
La presència que ha de tenir la llevadora quan està al costat de la partera, de la dona embarassada, d'una parella que espera el seu fill o filla, d'una dona que ha parit i està alletant, d'una dona que acudeix a la llevadora per una consulta,... Presència que vol dir estar amb tots els sentits i amb tota l'empatia i escolta activa al costat de la dona, la parella i la seva filla o fill.
Va dir una frase genial per defensar el bon tracte: "s'ha demostrat que l'estimació és tecnològicament bàsica per obtenir oxitocina (l'hormona del vincle i de l'afecte) i endorfines"
Per més informació i notes de premsa sobre el Congrés: www.llevadores.cat
Pd: Gràcies a tothom, a les llevadores, als llevadors, al Comitè Organitzador, al Comitè Científic, a les i els LLIRS (Llevadores internes residents)
Tot seguit, la cançó ALEGRIA que va servir de fons de la projecció de les fotos que es van presentar al Concurs de Fotografia del Congrés sobre les feines que fa la llevadora:
Un llibre on la narradora fa el paper que li correspon: una peça de la natura. Una història on a diferència de moltes altres històries, no és l'home que té por de la mort, sinó a l’inversa, és la mort qui té por dels homes, fins al punt de dir que els humans la tenen turmentada. Una història que és un acte d'amor a la lectura a través del descobriment que fa una nena del món de les paraules; tot i reconeguent que en algunes ocasions les paraules són terribles i poden arrastrar a una guerra, també és a través de la paraula que els humans podem vèncer el terror.
És un llibre que té petites perles en forma de frase, deixades anar enmig de tot el terror, com qui deixa un rastre per seguir el camí cap a la tolerància i cap a l'afecte.
Per escoltar: el tema de la pel·lícula La llista de Schindler
Estic completament d'acord amb el blog de l'Hernan Casciari, en Javier Bardem ha rebut un premi que no el podrem sentir, el comentari el podeu llegir a:
http://blogs.elpais.com/espoiler/
Respecto molt el treball d'en Jordi Buixaderas que ha doblat a en Javier Bardem a No es país para viejos, l'admiro com actor, sobretot en teatre, però això no té res a veure amb què prefereixo el cinema en versió original, no pot ser que no es pugui valorar la feina de l'actor al 100 %, ja que ens falta la veu que és una part molt important. Igual passa en la pel·lícula "El amor en los tiempos del cólera", on hem de sentir en Javier Bardem doblat per un altre. En fi, quan evolucionarem?
Aquí podem sentir la seva veu, en una altra memorable interpretació seva, a la pel·lícula Mar Adentro:
"¿Qué le pasa a la paz, que no le entusiasma durar y que apenas se deja contar?"
Paraules del poeta - narrador de la pel·lícula "Cielo sobre Berlín" de Wim Wenders, una pel·lícula sobre l'esperança després d'una gran tragèdia. Una pel·lícula on dos àngels sobrevolen la ciutat de Berlín després de la postguerra. Encara que són invisibles pels humans, ajuden a les ànimes solitàries i més deprimides que van coneixent; no poden canviar els aconteixements, però sí que probablement poden suggerir la possibilitat d'una esperança a la gent que ho necessita. Transmeten la intuició de què no estem completament sols a la terra.
Com a llevadora que sóc, he penjat aquesta magnòlia perquè amb els seus estams representa la fecundació de la vida, talment com la lectura ajuda a créixer la cultura.
Aquests dies de Nadal, cada any fan a l'Auditori de Girona un concert de Gospel, us recomano anar-hi si us agrada el Gospel.
