Avui us transcric unes paraules de la Carme Riera que em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, tan per relaxar-se com per fer-hi exercici; l'aigua que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla l'infant dins del ventre matern:

"De sobte tenc necessitat de veure la mar, i sent un gran desig d'ensenyar-te-la. La mar és plenitud, efusió, abandó, compenetració. Què t'he d'explicar que tu no sàpigues, que no percebis ara? En el meu-teu fluid amniòtic, en les dolces onades que provoques, hi ha d'haver una intuïció oceànica. La mar desmemoriada, mutable, inconstant, camp erm, només aigua. Aigua que no serveix per apagar la set. Deu ser per això que ens atrau tant?Anirem Rambles avall fins al port, encara que aquesta mar no és la nostra...21-1-1987"

Temps d'una espera. Carme Riera. Ed. Columna.

Aquestes paraules de la Carme Riera em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla a l'infant dins del ventre matern.
I pescoltar: la cançó Caribbean Blue d'Enya, que sempre em recorda les sessions d'educació maternal a l'aigua:

Avui us vull recomanar un llibre que parla d'una història d'amistat entre dues noies, dues laotongs que s'escrivien missatges en un codi secret: el nushu, a la regió de Hunan.

És unà història que relata com es produïa l'embenatge dels peus de les noies a la Xina del segle XIX i de com era la seva vida. A la regió d'Hunan el seu llenguatge secret els hi permetia enviar missatges a les seves laotongs (ànimes bessones), amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida.

Avui, per escoltar, us proposo Nessun Dorma de Turandot:

http://www.youtube.com/watch?v=VATmgtmR5o4

Per les meves laotongs