dissabte, 15 de desembre de 2007

CONTE DE NADAL de Paul Auster


Conte de Nadal


Aquesta història de Nadal potser la coneixeu, apareix a la pel·lícula Smoke, el guió de la qual va ser escrit per l' escriptor Paul Auster.

Ho explica a la pel·lícula, l'Auggie, propietari d'un estanc, al seu amic, un escriptor, que ha d'escriure una història de Nadal per un diari. L'Auggie té un hobby curiós: cada dia, plogui o nevi, faci fred o calor, sigui festa o no, a una hora determinada fa una foto al carrer de l'estanc, sempre del mateix lloc. Així té un àlbum, on hi ha retratats tots els dies, i les diferents persones que hi passen, als diferents dies. El seu amic, l'escriptor, li pregunta a on va aconseguir la camera, ja que l'estanquer guanya molts pocs diners, i no podria comprar-se-la, però l'altre calla. Quan l'escriptor li diu que busca inspiració per escriure un conte de Nadal, ell li explica aquesta història:

"T'explicaré d'on bé la meva camera de fotos. Fa temps, al meu estanc, va entrar-hi un noi, com n'hi havien entrat moltes vegades d'altres, i es va dirigir a la secció de revistes porno. Aquell dia l'estanc estava molt ple, i, el noi ho va aprofitar per agafar revistes i marxar corrents sense pagar. Estava ocupat amb altres clients, però igualment vaig poder veure com corria. Vaig sortir del quiosc per empaitar-lo, però ell duia molta avantatge, i aviat el vaig perdre enmig de la gentada. Però, el noi, mentre corria, se li va caure la cartera. No hi havia diners, però sí el permís de conduir, i tres o quatre fotos. Imagina't, podria haver trucat a la policia i denunciar-lo, allà tenia la seva direcció, però, al veure la fotografia que duia a la cartera de quan era petit amb un trofeu a les mans, i la que apareixia amb la seva mare al costat, somrient orgullós del seu fill, no vaig poder. Roger Goodwin es deia. No el vaig poder denunciar. Era un pobre noi de Brooklyn, sense oportunitats. Què importaven unes quantes revistes guarres?

Aviat va ser el dia de Nadal, i no tenia pensat dinar amb ningú. Estava sol, i no volia estar-ho. Estava a la meva habitació quan vaig mirar la tauleta de nit, i vaig quedar-me observant la cartera. Al final, la vaig agafar, em vaig posar una jaqueta a sobre, i em vaig dirigir a la direcció que hi havia escrita dins. Em va costar arribar a aquell bloc de pisos, tots eren iguals, però finalment, després d'una bona estona el vaig trobar

Pensava tornar la cartera i marxar. Quan vaig trucar la porta del pis, vaig sentir unes passes silencioses, curtes, que s'acostaven a la porta. Una veu d'anciana em va preguntar que qui era. L'hi vaig contestar que buscava a Roger Goodwin. I ella va dir: "Ets tu, Roger?". Va obrir la porta. Devia tenir entre vuitanta i noranta anys. Era cega, i tenia una cara molt afable. "Sabia que vindries, Roger"- em va dir: " Sabia que no t'oblidaries de la teva àvia Ethel", i va obrir els braços per abraçar-me. No vaig tenir temps de pensar, havia de dir alguna cosa. Sense adonar-me'n compte, em van sortir les paraules: "Així és, àvia Ethel"- vaig dir: "He vingut a veure't per Nadal". No sé perquè ho vaig dir. No en tinc ni idea, em va sortir així. La vella em va abraçar, i jo li vaig tornar l' abraçada. Com si tots dos haguéssim decidit començar aquell joc, sense discutir les regles. Ella sabia que no era el seu nét. Era vella i senil però... no tant com per no distingir un desconegut d'un familiar, però fingir-ho la feia feliç.


Jo no tenia res per fer, així que li vaig seguir la corrent. Vam entrar al pis i vam passar el dia junts. Em preguntava coses i jo l'hi contestava amb mentides. L'hi vaig dir que tenia feina en un estanc, i que estava a punt de casar-me, i ella feia com s'hi s'ho cregués. "Que bé, Roger. Sabia que les coses s'arreglarien" - em deia amb un somriure. Va començar un petit joc, senzill. Ens mentíem l'un a l'altre, però era per ser feliços. Era feliç de veure aquella dona feliç, que hauria passat el Nadal sola si jo no hi hagués anat. Em va convidar a dinar. Després, més tard, cap a les postres, ja estava una mica cansat de seguir amb aquell joc. Al cap d'una estona, vaig anar al lavabo. Allí, vaig
observar que a la banyera hi havia tota una sèrie de màquines fotogràfiques, totes noves de trinca, de 35 mil·límetres, dins les seves caixes. No ho vaig poder evitar, vaig agafar una de les càmeres i vaig acabar el que havia de fer al lavabo. Quan vaig tornar al menjador, l'àvia estava adormida amb un somriure a la cara. Vaig aprofitar-ho per marxar corrents amb la càmera sota braç.

Al cap d'unes setmanes d'allò, tot i que sabia que la càmera era robada pel seu nét, els remordiments em van vèncer i vaig tornar al pis amb la càmera. Quan vaig arribar allà, em van obrir unes persones desconegudes, que no coneixien de res a la dona vella. Segurament va morir.

Bé, aquí tens la teva història de Nadal."

Aquí teniu la cançó de la pel·lícula Smoke:

http://www.youtube.com/watch?v=61pp51kxvVM

dilluns, 26 de novembre de 2007

Blade Runner

Els cinèfils estem d'enhorabona, s'ha projectat als cinemes Albèniz la pel·lícula
Blade Runner, The Final Cut,
és un luxe poder veure-la al cinema i en versió original!!!
Realment, hi ha hagut un abans i un després de Blade Runner.
Tot i que s'editin les pel·lícules en DVD ( sort en tenim per així poder veure pel·lícules en versió original), no hi ha res millor que veure una pel·lícula al cinema i en versió original.
Desitgem una llarga vida al cinema Truffatut que ens pemet veure pel·ícules de cinema europeu i recuperar obres mestres en versió original (http://www.cinematruffaut.com/).
I Enhorabona als Albèniz per aquesta reposició-estrena de Blade Runner, The Final Cut

Magnífica la cançó de l'escena entre Deckard (Harrison Ford) i Rachel (Sean Young),
s'ha de veure la pel·lícula per valorar la intensitat emotiva de l'escena. Per escoltar-la:

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Passeig per la Catalunya Nord



El dia 12 d'octubre vam anar a fer una passejada molt recomanable, vam anar a retrobar-nos amb la Catalunya Nord, passant per Tapis, i entrant per Costoja.
No us perdeu tota la zona boscosa amb els colors de la tardor.



Val la pena fer una passejada per Prats de Molló, un poble tranquil on sembla que no ha passat el temps i on se sent parlar el català! Arles, Amelie les Bains, Ceret...




...tot escoltant Marlango!

dijous, 27 de setembre de 2007

La importància del vincle afectiu i del diàleg


Revisant bibliografia sobre la violència dintre de la família, he llegit unes paraules d'en

Jorge Barudy, del seu llibre:


El dolor invisible de la infancia, Una lectura ecosistémica del maltrato infantil,


que us vull transmetre:


..."Por eso tratamos de encuadrar los diferentes tipos de maltrato en un mismo fenómeno, es decir, la violencia humana, considerando que ésta proviene de las deficicencias o del fracaso de al menos dos características que definen a la condición humana: el "apego" y la "palabra".


El dia 9 d'octubre el Sr. Jorge Barudy fa una xerrada el dimarts 9 d'octubre a les 19:30 al Centre Cultural "La Mercè", a la sala polivalent (C/Pujada de la Mercè, 12).

El tema és: "Els bons tractes en la infància i en les relacions interpersonals i socials com a pilar o fonamentde la salut mental".




dimecres, 5 de setembre de 2007




Avui us vull transcriure un escrit que per desgràcia no deixa de ser actual, el vaig escriure després de l'invasió de l'Irak en nom d'una guerra preventiva...


Sí a la vida:
no a cap guerra, no a cap terrorisme, no a cap violència



No puc entendre com es pot decidir en fred atacar algú preventivament.
Treballo de llevadora, m'agrada treballar de llevadora.
Cada dia acompanyo a noves mares, nous pares, en el procés de gestació i naixement d'una nova vida.
M'agrada el sentiment d'alegria en descobrir que s'ha produït un embaràs.
M'agrada acompanyar a una dona, a una parella, en el procés de gestació, de naixement i d'arribada del nadó a la seva llar.
Jo no puc entendre que es produeixi una guerra o un atemptat per matar persones, persones que són filles d'altres persones, persones que en el seu pensament, abans que en el seu cos, ja han gestat una vida humana, una vida que com ara sabem, la natura la protegeix, perquè el més meravellós de l'existència és la vida.
Actualment sabem com la natura té uns mecanismes psíquics i biològics meravellosos per crear un vincle afectiu entre el nadó i la mare i el pare per garantir que aquest fill algú se l'estimarà molt, requisit bàsic per evolucionar i créixer.
Voldria poder disposar d'aquests mecanismes i inocular-los a tots els dirigents que maten, i a tots els terroristes que maten, ....
No puc entendre com algú pot decidir matar, matar per destruir una vida o milers de vides, perquè no només destrueix les vides dels qui moren físicament, també destrueix la vida de totes les persones que s'estimen aquestes vides, i en destruir aquestes vides es trenca quelcom de meravellós de l'ésser humà: creure en els altres éssers humans. En el moment en què algú ja no creu en l'ésser humà, es torna a sembrar l'odi i el sentiment de no tenir res a perdre, ja que no es té l'estimació d'un altre ésser humà, amb això no s'acaba mai, sempre hi haurà algú que vol matar algú altre.
Jo que veig cada dia com neix la vida, jo que veig cada dia nens nascuts de mares i pares de diferents indrets de procedència, jo que veig cada dia l'estimació de tota mare, tot pare, tota àvia, tot avi, ...cap al nadó acabat de néixer, i com cada dia aquesta estimació es va refermant i ajuda al nen a créixer i desenvolupar-se, tant si és d'aquí o d'allà, tan si és negre o blanc, parla rus o català o castellà o iraní o anglès o....Jo que veig cada dia com creixen aquests nens, que tots són iguals en la seva diferència, que tots necessiten el mateix, expressat en diferents plors, en diferents llengües, arropats en diferents cultures, tots necessiten el mateix: estimació, i que tots creixen amb innocència mentre algú no els trenqui aquesta innocència amb missatges perversos i distorsionadors.
Tan de bo tots els recursos econòmics i humans que es malbaraten en una guerra es gastessin en ajudar a totes les mares del món a tenir garanties de què el seu embaràs pot tirar endavant en bones condicions, que no moriran en el part, que el seu fill tindrà garanties de viure després del part i que arribarà a ser adult,...
Potser tot aniria més bé,...
No puc entendre com es pot decidir una guerra, com es pot decidir anar a matar ningú, ni soldats, ni dones, ni nens, .... no ho puc entendre, ja que cada vida és una meravella

Un altre mon és possible, un altre mon és necessari

Mercè Lladó i Figueras.
Llevadora


Per escoltar: Imagine de John Lennon

http://www.youtube.com/watch?v=-b7qaSxuZUg

dimarts, 21 d’agost de 2007

Avui us transcric unes paraules de la Carme Riera que em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, tan per relaxar-se com per fer-hi exercici; l'aigua que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla l'infant dins del ventre matern:

"De sobte tenc necessitat de veure la mar, i sent un gran desig d'ensenyar-te-la. La mar és plenitud, efusió, abandó, compenetració. Què t'he d'explicar que tu no sàpigues, que no percebis ara? En el meu-teu fluid amniòtic, en les dolces onades que provoques, hi ha d'haver una intuïció oceànica. La mar desmemoriada, mutable, inconstant, camp erm, només aigua. Aigua que no serveix per apagar la set. Deu ser per això que ens atrau tant?Anirem Rambles avall fins al port, encara que aquesta mar no és la nostra...21-1-1987"

Temps d'una espera. Carme Riera. Ed. Columna.
Aquestes paraules de la Carme Riera em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla a l'infant dins del ventre matern.
I pescoltar: la cançó Caribbean Blue d'Enya, que sempre em recorda les sessions d'educació maternal a l'aigua:

diumenge, 5 d’agost de 2007



Avui us vull recomanar un llibre que parla d'una història d'amistat entre dues noies, dues laotongs que s'escrivien missatges en un codi secret: el nushu, a la regió de Hunan.

És unà història que relata com es produïa l'embenatge dels peus de les noies a la Xina del segle XIX i de com era la seva vida. A la regió d'Hunan el seu llenguatge secret els hi permetia enviar missatges a les seves laotongs (ànimes bessones), amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida.

Avui, per escoltar, us proposo Nessun Dorma de Turandot:

http://www.youtube.com/watch?v=VATmgtmR5o4

Per les meves laotongs


dimarts, 31 de juliol de 2007

Viatge a Alsàcia



He estat revisant les fotos del viatge a Alsàcia que vam fer el 2000, és un viatge molt recomanable, tan per la gent que li agradi la història, ja que és una zona fronterera amb una càrrega històrica important, com pel paisatge i pels museus tan del ferrocarril com de l'automòvil.

Vam estar allotjats a una casa al costat del Rhin i vam visitar:

Strasbourg, està molt bé la catedral i el seu "horloge astronomique", els canals, les cases,..

La Route des Crètes (ruta estratègica de la guerra del 14), amb el Pic de Ballon amb molt bones vistes

Colmar

L'Ecomusée

Molhouse: la ciutat, el museu del Tren i el Museu de l'automòbil

El castell de Haut-Koenigsbourg

Freiburg i des d'allà l'abadia de St. Peter, el llac de Titisee, la Selva Negra...

Si algú hi va, espero que li agradi

dilluns, 16 de juliol de 2007

Un poema per un nadó d'en Pep Rosanes-Creus


Avui vull compartir amb vosaltres un poema que m'agrada molt, és un poema escrit per un pare davant de la sensació de tenir el seu nadó en braços, m'agrada per la seva sensibilitat i perquè està escrita per un pare:

Tenir-te

Tenir-te entre els meus braços,
Sentir com te m’adorms
I entendre que reposes
el desfici del món.
Enllà de la finestra,
les estrelles, el foc,
la gent, la carretera,
els insomnis, la llum
i l’esglai de la vida.
Aquí, tot assossec:
tu t’adorms als meus braços,
que són un niu d’amor:
amor de desmesura.
No els confessava mai
I ara, foll, m’arrossega,
em posseeix, m’encén,
fa ridículs els altres
amants. Només amb tu
voldria viure sempre,
si viure fos el bes
ininterromput d’ara.
Anar-te tocant tot,
calcar l’orografia
del teu cosset menut.
Callar per retenir-te,
ser sols aquest moment.
Callar, front contra temple.
Sé que en el teu alè
s’hi oculten els paisatges
dels somnis, del desig.
Que no s’obrin finestres.
T’adorms i, si m’abraces
tant sense respirar,
el plaer de tenir-te
m’ha desfet perquè em tens.
No voldria res més
Que saber-me tendresa,
el fruit del bell instant,
un destí de coixí.

Voltor
Pep Rosanes-Creus, Editorial Proa

Per escoltar mentre llegim: Los chicos del coro:

http://www.youtube.com/watch?v=YNOkarACP1Q

divendres, 6 de juliol de 2007

Un llibre per llegir (o per escoltar...)






Hola,

Us recomano el llibre "El lector", de Bernhard Schlink. No puc explicar gaire res, perquè és el proper que comentarem al Club de Lectura del Pont Major.
És un llibre emotiu, que parla de fets històrics, que parla de l'amor per la literatura, d'una relació molt especial entre dues persones molt diferents,...
En fi, s'ha de llegir per poder-lo comentar.


dimarts, 3 de juliol de 2007

La meva primera publicació

Hola,

He començat aquest blog i li he donat títol després d'un inspirat sopar del Club de Lectura del Pont Major de Girona.

Com a llevadora que sóc, he penjat aquesta magnòlia perquè amb els seus estams representa la fecundació de la vida, talment com la lectura ajuda a créixer la cultura.

Aquí us deixo una de les meves cançons preferides: Streets of Philadelphia de Bruce Springsteen

http://es.youtube.com/watch?v=9L9_8vwx2w8