LA NOCHE DEL CAZADOR, de Charles Laughton

Hola,

Per fi puc tornar a escriure, ja tinc alguna estona després de resituar-me en el món laboral, acabades ja unes vacances molt ben aprofitades.

Avui us vull recomanar una pel·lícula: "La noche del cazador", l´única que va dirigir l'actor Charles Laughton. En el seu moment no va tenir una bona acceptació, però amb el temps se li ha reconegut el seu lloc com una de les millors pel·lícules de la història del cinema.

Tota l'atmosfera creada en la història és molt especial, explicant molt bé la depressió americana i la persecució d'uns nens per part del personatge malvat magníficament interpretat per Robert Mitchum.

Hi acompanya una música i una fotografia molt adients.

Tot seguit podeu veure'n una escena molt emblemàtica:

VIATGE A ÀUSTRIA

Uns amics m'han demanat informació sobre el viatge a Àustria que vam fer ja fa quatre anys, revisant fotos m'ha vingut de gust recordar-lo al blog.

Aquí veiem una foto nostra del poble de Vent al Tirol, preciós, com tota la Vall de Ventertal i la Vall d'Ötzal.

Fa de mal descriure un viatge, tots els que hem fet m'han agradat, per tot arreu hi veus coses noves, paisatges, edificis, monuments, la gent, l'art. Cada viatge té una essència i un aroma, no es pot definir, un altre dia parlarem d'Escòcia, de les sortides per Catalunya,....

Cap viatge desmereix els altres. El viatge d'Àustria del que us parlo avui va ser també molt especial: Innsbruck, el Tirol,Salzburg amb l'òpera a la plaça al vespre, ells llacs, Viena... ,el civisme de la gent, el trànsit tranquil i respectat dels ciclistes, la netedat,...

I per acabar, la visita a la Galeria Belvedere de Viena per admirar les obres de Gustav Klimt, tot i descobrint altres obres que ens van agradar molt com: La Jove llegint de Franz Eybl, 1850.

També val la pena, si us agrada en Gustav Klimt, anar a la Secessionsgebäude per veure una altra obra seva: el Fris de Beethoven, que va ser creat per la XIV Exposició de la Secession vienesa de 1902, aquí en veiem una part:


Les Arts, El cor d'Àngels del Paradís i
Aquest petó a tot el món


I per escoltar: "La Novena simfonia" de Beethoven, que es va interpretar en la inauguració de l'anomenada Exposició, dirigida en aquella ocasió per Gustav Mahler.

CLUB DE LECTURA

Interior amb noia llegint, 1908
Peter Ilsted

El dilluns vam celebrar l'última trobada del Club de Lectura d'aquesta temporada, a la Biblioteca Just M. Casero del Pont Major.
Vam comentar el llibre: Com unes vacances, de l'Imma Monsó. És un llibre que la primera vegada em va agradar molt, el vaig trobar molt original i ben escrit i m'ha agradat tornar-lo a llegir.
Us recomano també: Un home de paraula, de la mateixa autora, parla del procés de dol per la persona estimada, un altre dia en parlarem.

Aquesta temporada hem llegit:

El Lector, Bernhard Schlink

L’Adéu de Stella, Linn Ullmann

Besar el Vellut, Sarah Waters (Tipping the Velvet)

El dia de l’ós, Joan Lluís-Lluís.

Mentira, Enrique de Hériz

Pedra de tartera, Maria Barbal

El vescompte migpartit, Italo Calvino

L’Estiu de l’anglès, Carme Riera

Afirma Pereira, Antonio Tabucchi

La Guerra dels cornuts, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat

Com unes vacances, Imma Monsó

Com és normal, hi ha hagut opinions diverses dels diferents llibres, ja que sortosament, la temàtica i l'estil dels llibres ha estat variada. La gran riquesa del Club és que parlant entre totes (actualment totes som dones) i les aportacions d'en Sergi (el conductor de les trobades), que ens documenta molt bé, tan literàriament com en l'entorn social i històric de cada un, acabem treient un bon suc a tots els llibres.

Un record per en David, el conductor de les primeres dues temporades, amb ell vam llegir:

Intimitat, Hanif Kureishi

Mirall Trencat, Mercè Rodoreda

El amor en los tiempos del cólera, Gabriel Garcia Márquez

Somnis de l’harem, Fátima Mernissi

La Peste, Albert Camus

Madame Bovary, Gustave Flaubert

No em deixis mai, Kazuo Ishiguro

El Palau de la Lluna, Paul Auster

L’home que mirava passar els trens, Simenon

La sonrisa etrusca, José Luís Sampedro

El Libro de los abrazos, Eduardo Galeano

El camí de sirga, Jesús Moncada

La Mujer Habitada, Gioconda Belli.

Mort accidental d’un anarquista, Dario Fo.

La Història de l’amor. Nicole Krauss.

La verdad sobre el caso Savolta. Eduardo Mendoza

Seny i Sentiment, Jane Austen

Una conxorxa d’enzes, John Kennedy Toole.

ENS TROBEM LA TEMPORADA VINENT A LA BIBLIOTECA DEL PONT !!!


I per escoltar: la canço Lady come Down basada en el poema Serenade d'Oscar Wilde,

de la pel·lícula:

La importància de dir-se Ernest, basada en l'obra homònima d'Oscar Wilde.

L'APRENENTA DE LLEVADORA de Karen Cushman

"- Jane, he tornat -va dir a la sorruda llevadora-. Ara seré una bona aprenenta de llevadora. Conec el part i els infants, sé cantar i cuinar, plorar, riure i llegir.

...

- Jane Punxa! Sóc jo, Alyce, la vostra aprenenta. He tornat i si no em deixeu entrar trucaré una vegada i una altra. Puc fer tot el que em digueu i prendre el que em doneu, sé provar i arriscar, fallar i tornar-ho a provar sense rendir-me. No fugiré.

La porta es va obrir. L'Alyce va entrar. I el gat va entrar amb ella."


Fragment de la nota de l'autora:

"Ara, les llevadores ofereixen a les dones molt més que unes mans netes, pedres màgiques i gelea de caragol...
...A França. la llevadora és sage femme, dona sàvia; a Dinamarca, jordermoder, mare terra; entre els jueus que parlen jiddish, vartsfroy, dona que espera; a Hawai, pale keiki, protectora de l'infant..."


Fragments extrets del llibre:

L'APRENENTA DE LLEVADORA, de Karen Cushman.
Editorial Edebé, Col. nòmades. 1998. Barcedona

Podem escoltar:

Martarius, assajant "la cançó de bressol" (de la Ma del Mar Bonet):

LAR S Y UNA CHICA DE VERDAD

Avui us recomano una pel·lícula molt interessant. En aparença és senzilla, però a través d’un guió ben confeccionat, escrit per una de les principals guionistes de la prestigiosa sèrie de TV “A dos metros bajo tierra", veiem que es tracten temes com la soledat i la importància dels vincles afectius. És una pel·lícula d’un cinema independent que va agafant més relleu (recordem l'èxit de "Juno"), amb uns canvis en les històries, on passem d’un tipus de cinema americà on tot passa de pressa i les situacions se solucionen ràpid a un cinema on les històries s’agafen el seu temps i on es diuen moltes coses en uns guions en aparença senzills. Això ho veiem reflectit en l’acompanyament que fan la família i els amics en l’evolució del procés psicològic que viu el personatge. Crec que és important trobar històries com aquesta, on es es parla de la importància dels vincles i de l’empatia, donant temps per a que les coses se solucionin.

http://www.youtube.com/watch?v=psY_FXdt2K4&feature=related

III CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE LLEVADORES A GIRONA

Estem molt contentes, s'ha acabat el Congrés i ha anat molt bé, amb molta partipació, hi han vingut llevadores (i algun llevador) de tota Espanya i també d'Andorra.

Tal com va dir el Sr. Salvador García en la Conferència de clausura: Com sobreviure amb motivació i compromís,
les llevadores som VIP, i què vol dir això?, vol dir, segons ell:

V: de Valentia

I: d'Inteligència tècnica

P: de Presència

La presència que ha de tenir la llevadora quan està al costat de la partera, de la dona embarassada, d'una parella que espera el seu fill o filla, d'una dona que ha parit i està alletant, d'una dona que acudeix a la llevadora per una consulta,... Presència que vol dir estar amb tots els sentits i amb tota l'empatia i escolta activa al costat de la dona, la parella i la seva filla o fill.

Va dir una frase genial per defensar el bon tracte: "s'ha demostrat que l'estimació és tecnològicament bàsica per obtenir oxitocina (l'hormona del vincle i de l'afecte) i endorfines"

Per més informació i notes de premsa sobre el Congrés: www.llevadores.cat

Pd: Gràcies a tothom, a les llevadores, als llevadors, al Comitè Organitzador, al Comitè Científic,
a les i els LLIRS (Llevadores internes residents)


Tot seguit, la cançó ALEGRIA que va servir de fons de la projecció de les fotos que es van presentar al Concurs de Fotografia del Congrés sobre les feines que fa la llevadora:

LA LLADRE DE LLIBRES de Markus Zusak

M'ha emocionat el llibre "La lladre de llibres".

Un llibre on la narradora fa el paper que li correspon: una peça de la natura. Una història on a diferència de moltes altres històries, no és l'home que té por de la mort, sinó a l’inversa, és la mort qui té por dels homes, fins al punt de dir que els humans la tenen turmentada. Una història que és un acte d'amor a la lectura a través del descobriment que fa una nena del món de les paraules; tot i reconeguent que en algunes ocasions les paraules són terribles i poden arrastrar a una guerra, també és a través de la paraula que els humans podem vèncer el terror.

És un llibre que té petites perles en forma de frase, deixades anar enmig de tot el terror, com qui deixa un rastre per seguir el camí cap a la tolerància i cap a l'afecte.

Per escoltar: el tema de la pel·lícula La llista de Schindler