Passeig per la Catalunya Nord

El dia 12 d'octubre vam anar a fer una passejada molt recomanable, vam anar a retrobar-nos amb la Catalunya Nord, passant per Tapis, i entrant per Costoja.

No us perdeu tota la zona boscosa amb els colors de la tardor.

Val la pena fer una passejada per Prats de Molló, un poble tranquil on sembla que no ha passat el temps i on se sent parlar el català! Arles, Amelie les Bains, Ceret...

...tot escoltant Marlango!

http://www.youtube.com/watch?v=8L453rbHcuk

La importància del vincle afectiu i del diàleg

Revisant bibliografia sobre la violència dintre de la família, he llegit unes paraules d'en

Jorge Barudy, del seu llibre:

El dolor invisible de la infancia, Una lectura ecosistémica del maltrato infantil,

que us vull transmetre:

..."Por eso tratamos de encuadrar los diferentes tipos de maltrato en un mismo fenómeno, es decir, la violencia humana, considerando que ésta proviene de las deficicencias o del fracaso de al menos dos características que definen a la condición humana: el "apego" y la "palabra".

El dia 9 d'octubre el Sr. Jorge Barudy fa una xerrada el dimarts 9 d'octubre a les 19:30 al Centre Cultural "La Mercè", a la sala polivalent (C/Pujada de la Mercè, 12).

El tema és: "Els bons tractes en la infància i en les relacions interpersonals i socials com a pilar o fonamentde la salut mental".

Avui us vull transcriure un escrit que per desgràcia no deixa de ser actual, el vaig escriure després de l'invasió de l'Irak en nom d'una guerra preventiva...

Sí a la vida:
no a cap guerra, no a cap terrorisme, no a cap violència


No puc entendre com es pot decidir en fred atacar algú preventivament.
Treballo de llevadora, m'agrada treballar de llevadora.
Cada dia acompanyo a noves mares, nous pares, en el procés de gestació i naixement d'una nova vida.
M'agrada el sentiment d'alegria en descobrir que s'ha produït un embaràs.
M'agrada acompanyar a una dona, a una parella, en el procés de gestació, de naixement i d'arribada del nadó a la seva llar.
Jo no puc entendre que es produeixi una guerra o un atemptat per matar persones, persones que són filles d'altres persones, persones que en el seu pensament, abans que en el seu cos, ja han gestat una vida humana, una vida que com ara sabem, la natura la protegeix, perquè el més meravellós de l'existència és la vida.
Actualment sabem com la natura té uns mecanismes psíquics i biològics meravellosos per crear un vincle afectiu entre el nadó i la mare i el pare per garantir que aquest fill algú se l'estimarà molt, requisit bàsic per evolucionar i créixer.
Voldria poder disposar d'aquests mecanismes i inocular-los a tots els dirigents que maten, i a tots els terroristes que maten, ....
No puc entendre com algú pot decidir matar, matar per destruir una vida o milers de vides, perquè no només destrueix les vides dels qui moren físicament, també destrueix la vida de totes les persones que s'estimen aquestes vides, i en destruir aquestes vides es trenca quelcom de meravellós de l'ésser humà: creure en els altres éssers humans. En el moment en què algú ja no creu en l'ésser humà, es torna a sembrar l'odi i el sentiment de no tenir res a perdre, ja que no es té l'estimació d'un altre ésser humà, amb això no s'acaba mai, sempre hi haurà algú que vol matar algú altre.
Jo que veig cada dia com neix la vida, jo que veig cada dia nens nascuts de mares i pares de diferents indrets de procedència, jo que veig cada dia l'estimació de tota mare, tot pare, tota àvia, tot avi, ...cap al nadó acabat de néixer, i com cada dia aquesta estimació es va refermant i ajuda al nen a créixer i desenvolupar-se, tant si és d'aquí o d'allà, tan si és negre o blanc, parla rus o català o castellà o iraní o anglès o....Jo que veig cada dia com creixen aquests nens, que tots són iguals en la seva diferència, que tots necessiten el mateix, expressat en diferents plors, en diferents llengües, arropats en diferents cultures, tots necessiten el mateix: estimació, i que tots creixen amb innocència mentre algú no els trenqui aquesta innocència amb missatges perversos i distorsionadors.
Tan de bo tots els recursos econòmics i humans que es malbaraten en una guerra es gastessin en ajudar a totes les mares del món a tenir garanties de què el seu embaràs pot tirar endavant en bones condicions, que no moriran en el part, que el seu fill tindrà garanties de viure després del part i que arribarà a ser adult,...
Potser tot aniria més bé,...
No puc entendre com es pot decidir una guerra, com es pot decidir anar a matar ningú, ni soldats, ni dones, ni nens, .... no ho puc entendre, ja que cada vida és una meravella

Un altre mon és possible, un altre mon és necessari

Mercè Lladó i Figueras.

Llevadora

Per escoltar: Imagine de John Lennon

http://www.youtube.com/watch?v=-b7qaSxuZUg

Avui us transcric unes paraules de la Carme Riera que em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, tan per relaxar-se com per fer-hi exercici; l'aigua que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla l'infant dins del ventre matern:

"De sobte tenc necessitat de veure la mar, i sent un gran desig d'ensenyar-te-la. La mar és plenitud, efusió, abandó, compenetració. Què t'he d'explicar que tu no sàpigues, que no percebis ara? En el meu-teu fluid amniòtic, en les dolces onades que provoques, hi ha d'haver una intuïció oceànica. La mar desmemoriada, mutable, inconstant, camp erm, només aigua. Aigua que no serveix per apagar la set. Deu ser per això que ens atrau tant?Anirem Rambles avall fins al port, encara que aquesta mar no és la nostra...21-1-1987"

Temps d'una espera. Carme Riera. Ed. Columna.

Aquestes paraules de la Carme Riera em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla a l'infant dins del ventre matern.
I pescoltar: la cançó Caribbean Blue d'Enya, que sempre em recorda les sessions d'educació maternal a l'aigua:

Avui us vull recomanar un llibre que parla d'una història d'amistat entre dues noies, dues laotongs que s'escrivien missatges en un codi secret: el nushu, a la regió de Hunan.

És unà història que relata com es produïa l'embenatge dels peus de les noies a la Xina del segle XIX i de com era la seva vida. A la regió d'Hunan el seu llenguatge secret els hi permetia enviar missatges a les seves laotongs (ànimes bessones), amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida.

Avui, per escoltar, us proposo Nessun Dorma de Turandot:

http://www.youtube.com/watch?v=VATmgtmR5o4

Per les meves laotongs

Viatge a Alsàcia

He estat revisant les fotos del viatge a Alsàcia que vam fer el 2000, és un viatge molt recomanable, tan per la gent que li agradi la història, ja que és una zona fronterera amb una càrrega històrica important, com pel paisatge i pels museus tan del ferrocarril com de l'automòvil.

Vam estar allotjats a una casa al costat del Rhin i vam visitar:

Strasbourg, està molt bé la catedral i el seu "horloge astronomique", els canals, les cases,..

La Route des Crètes (ruta estratègica de la guerra del 14), amb el Pic de Ballon amb molt bones vistes

Colmar

L'Ecomusée

Molhouse: la ciutat, el museu del Tren i el Museu de l'automòbil

El castell de Haut-Koenigsbourg

Freiburg i des d'allà l'abadia de St. Peter, el llac de Titisee, la Selva Negra...

Si algú hi va, espero que li agradi

Un poema per un nadó d'en Pep Rosanes-Creus

Avui vull compartir amb vosaltres un poema que m'agrada molt, és un poema escrit per un pare davant de la sensació de tenir el seu nadó en braços, m'agrada per la seva sensibilitat i perquè està escrita per un pare:

Tenir-te

Tenir-te entre els meus braços,
Sentir com te m’adorms
I entendre que reposes
el desfici del món.
Enllà de la finestra,
les estrelles, el foc,
la gent, la carretera,
els insomnis, la llum
i l’esglai de la vida.
Aquí, tot assossec:
tu t’adorms als meus braços,
que són un niu d’amor:
amor de desmesura.
No els confessava mai
I ara, foll, m’arrossega,
em posseeix, m’encén,
fa ridículs els altres
amants. Només amb tu
voldria viure sempre,
si viure fos el bes
ininterromput d’ara.
Anar-te tocant tot,
calcar l’orografia
del teu cosset menut.
Callar per retenir-te,
ser sols aquest moment.
Callar, front contra temple.
Sé que en el teu alè
s’hi oculten els paisatges
dels somnis, del desig.
Que no s’obrin finestres.
T’adorms i, si m’abraces
tant sense respirar,
el plaer de tenir-te
m’ha desfet perquè em tens.
No voldria res més
Que saber-me tendresa,
el fruit del bell instant,
un destí de coixí.

Voltor
Pep Rosanes-Creus, Editorial Proa

Per escoltar mentre llegim: Los chicos del coro:

http://www.youtube.com/watch?v=YNOkarACP1Q