Avui us vull transcriure un escrit que per desgràcia no deixa de ser actual, el vaig escriure després de l'invasió de l'Irak en nom d'una guerra preventiva...

Sí a la vida:
no a cap guerra, no a cap terrorisme, no a cap violència


No puc entendre com es pot decidir en fred atacar algú preventivament.
Treballo de llevadora, m'agrada treballar de llevadora.
Cada dia acompanyo a noves mares, nous pares, en el procés de gestació i naixement d'una nova vida.
M'agrada el sentiment d'alegria en descobrir que s'ha produït un embaràs.
M'agrada acompanyar a una dona, a una parella, en el procés de gestació, de naixement i d'arribada del nadó a la seva llar.
Jo no puc entendre que es produeixi una guerra o un atemptat per matar persones, persones que són filles d'altres persones, persones que en el seu pensament, abans que en el seu cos, ja han gestat una vida humana, una vida que com ara sabem, la natura la protegeix, perquè el més meravellós de l'existència és la vida.
Actualment sabem com la natura té uns mecanismes psíquics i biològics meravellosos per crear un vincle afectiu entre el nadó i la mare i el pare per garantir que aquest fill algú se l'estimarà molt, requisit bàsic per evolucionar i créixer.
Voldria poder disposar d'aquests mecanismes i inocular-los a tots els dirigents que maten, i a tots els terroristes que maten, ....
No puc entendre com algú pot decidir matar, matar per destruir una vida o milers de vides, perquè no només destrueix les vides dels qui moren físicament, també destrueix la vida de totes les persones que s'estimen aquestes vides, i en destruir aquestes vides es trenca quelcom de meravellós de l'ésser humà: creure en els altres éssers humans. En el moment en què algú ja no creu en l'ésser humà, es torna a sembrar l'odi i el sentiment de no tenir res a perdre, ja que no es té l'estimació d'un altre ésser humà, amb això no s'acaba mai, sempre hi haurà algú que vol matar algú altre.
Jo que veig cada dia com neix la vida, jo que veig cada dia nens nascuts de mares i pares de diferents indrets de procedència, jo que veig cada dia l'estimació de tota mare, tot pare, tota àvia, tot avi, ...cap al nadó acabat de néixer, i com cada dia aquesta estimació es va refermant i ajuda al nen a créixer i desenvolupar-se, tant si és d'aquí o d'allà, tan si és negre o blanc, parla rus o català o castellà o iraní o anglès o....Jo que veig cada dia com creixen aquests nens, que tots són iguals en la seva diferència, que tots necessiten el mateix, expressat en diferents plors, en diferents llengües, arropats en diferents cultures, tots necessiten el mateix: estimació, i que tots creixen amb innocència mentre algú no els trenqui aquesta innocència amb missatges perversos i distorsionadors.
Tan de bo tots els recursos econòmics i humans que es malbaraten en una guerra es gastessin en ajudar a totes les mares del món a tenir garanties de què el seu embaràs pot tirar endavant en bones condicions, que no moriran en el part, que el seu fill tindrà garanties de viure després del part i que arribarà a ser adult,...
Potser tot aniria més bé,...
No puc entendre com es pot decidir una guerra, com es pot decidir anar a matar ningú, ni soldats, ni dones, ni nens, .... no ho puc entendre, ja que cada vida és una meravella

Un altre mon és possible, un altre mon és necessari

Mercè Lladó i Figueras.

Llevadora

Per escoltar: Imagine de John Lennon

http://www.youtube.com/watch?v=-b7qaSxuZUg