Avui us transcric unes paraules de la Carme Riera que em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, tan per relaxar-se com per fer-hi exercici; l'aigua que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla l'infant dins del ventre matern:

"De sobte tenc necessitat de veure la mar, i sent un gran desig d'ensenyar-te-la. La mar és plenitud, efusió, abandó, compenetració. Què t'he d'explicar que tu no sàpigues, que no percebis ara? En el meu-teu fluid amniòtic, en les dolces onades que provoques, hi ha d'haver una intuïció oceànica. La mar desmemoriada, mutable, inconstant, camp erm, només aigua. Aigua que no serveix per apagar la set. Deu ser per això que ens atrau tant?Anirem Rambles avall fins al port, encara que aquesta mar no és la nostra...21-1-1987"

Temps d'una espera. Carme Riera. Ed. Columna.

Aquestes paraules de la Carme Riera em recorden la sensació tan agradable que transmet l'aigua en l'embaràs, que embolcalla a la mare igual que el líquid amniòtic embolcalla a l'infant dins del ventre matern.
I pescoltar: la cançó Caribbean Blue d'Enya, que sempre em recorda les sessions d'educació maternal a l'aigua: