Avui us recomano una pel·lícula molt interessant. En aparença és senzilla, però a través d’un guió ben confeccionat, escrit per una de les principals guionistes de la prestigiosa sèrie de TV “A dos metros bajo tierra", veiem que es tracten temes com la soledat i la importància dels vincles afectius. És una pel·lícula d’un cinema independent que va agafant més relleu (recordem l'èxit de "Juno"), amb uns canvis en les històries, on passem d’un tipus de cinema americà on tot passa de pressa i les situacions se solucionen ràpid a un cinema on les històries s’agafen el seu temps i on es diuen moltes coses en uns guions en aparença senzills. Això ho veiem reflectit en l’acompanyament que fan la família i els amics en l’evolució del procés psicològic que viu el personatge. Crec que és important trobar històries com aquesta, on es es parla de la importància dels vincles i de l’empatia, donant temps per a que les coses se solucionin.
1 comentari:
Hola Mercè,
Et torno la visita. Gràcies! El teu bloc també és molt amè. Aquesta peli la vaig veure al Truffaut i em va encantar. Estic llegint La lladre de llibres.
Ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada