Avui vull compartir amb vosaltres un poema que m'agrada molt, és un poema escrit per un pare davant de la sensació de tenir el seu nadó en braços, m'agrada per la seva sensibilitat i perquè està escrita per un pare:
Tenir-te
Tenir-te entre els meus braços,
Sentir com te m’adorms
I entendre que reposes
el desfici del món.
Enllà de la finestra,
les estrelles, el foc,
la gent, la carretera,
els insomnis, la llum
i l’esglai de la vida.
Aquí, tot assossec:
tu t’adorms als meus braços,
que són un niu d’amor:
amor de desmesura.
No els confessava mai
I ara, foll, m’arrossega,
em posseeix, m’encén,
fa ridículs els altres
amants. Només amb tu
voldria viure sempre,
si viure fos el bes
ininterromput d’ara.
Anar-te tocant tot,
calcar l’orografia
del teu cosset menut.
Callar per retenir-te,
ser sols aquest moment.
Callar, front contra temple.
Sé que en el teu alè
s’hi oculten els paisatges
dels somnis, del desig.
Que no s’obrin finestres.
T’adorms i, si m’abraces
tant sense respirar,
el plaer de tenir-te
m’ha desfet perquè em tens.
No voldria res més
Que saber-me tendresa,
el fruit del bell instant,
un destí de coixí.
Voltor
Pep Rosanes-Creus, Editorial Proa
Per escoltar mentre llegim: Los chicos del coro:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada